Dubte
Algunes obres ens ofereixen una perspectiva nova sobre el món que canvia el nostre enteniment profundament. Per exemple, The Dawn of Everything va canviar la meva idea (apresa a l'escola, on es segueix ensenyant a hores d'ara) que el pas de la caça i recolecció a l'agricultura (del paleo al neolític) va ser ràpid, unidireccional, i favorable per tothom involucrat. The Shock Doctrine em va ensenyar com els estats (i tots els grans poders econòmics) sovint es beneficien de les situacions de crisi per dur a terme accions o introduir canvis legals que haguéssin estat difícils durant un període d'estabilitat. Una de les obres que més em va marcar en aquest sentit va ser Merchants of Doubt, un llibre i documental de la Naomi Oreskes i l'Erik M Conway.
Keeping the controversy alive
La premisa bàsica és que les grans empreses que s'enfronten a proves que el seu producte o servei és perillós, o té efectes adversos per la salut, s'enfronten a aquesta informació negant l'evidència, dient que no hi ha un consens científic, responsabilitzant l'usuari o atribuint el problema a un altre factor: en resum, han de mantenir la controvèrsia viva per a que l'opinió pública mai no pugui acabar de decidir-se, i que les decisions legals sempre siguin complicades de prendre, perquè segueixen havent-hi dos bàndols i els dos segueixen presentant dades, proves, i arguments. Per suposat, un dels dos bàndols està intentant salvar els ciutadans dels efectes adversos d'un producte nociu i l'altre vol protegir el seus beneficis, però la gran empresa també acostuma a poder contractar bons advocats, bons experts en relacions públiques, i científics que no dubten en mentir. Ni tan sols volen realment convèncer de que el seu producte no és nociu: l'important és que mai no es pugui arribar a un consens. S'ha de mantenir el dubte.
Doubt is our product since it is the best means of competing with the "body of fact" that exists in the mind of the general public. It is also the means of establishing a controversy.
El cas central sobre el que es construeix la narració és el tabac. A la dècada dels 50, els grans fabricants de tabac ja sabien que el seu producte contribuïa al càncer de pulmó; als 60, sabien que afectava a les malalties cardiovasculars i que era adictiu. Tot i això, 40 anys més tard seguien dient, en seus judicials, que no hi havia cap evidència que indiqués que el tabac sigui nociu per la salut, addictiu, o perillós en cap sentit (recordem que també hi ha una connexió forta entre tabac i incendis). La idea no és convèncer tot el públic, ni convèncer els científics: la idea és mantenir eternament obert el debat. L'objectiu de fons és poder dir que no es pot saber, i com que no es pot saber, no es pot legislar al respecte.
Hi ha tres mecanismes útils si volem fer que un debat no es resolgui mai:
· Expressa l'opinió contrària a cada ocasió possible. Hi ha d'haver com a mínim tants articles i videos dient que el canvi climàtic no és real com dient que sí que ho és. No és important que cadascun dels punts expressats es sostingui, l'important és la quantitat. Demostrar que una bajanada ho és és sempre més difícil que dir la bajanada.
· Convenç una banda de l'espectre polític que els que opinen allò que vols desmuntar són els altres. Converteix-ho en un tema polític, o tribal. Els grups ideològics s'encarreguen de purgar els que intenten arribar a conclusions similars a les dels oponents. Aquest és probablement el punt que més estancarà qualsevol discussió: si es torna part de la nostra identitat, és dificilíssim despendre's d'una opinió.
· Desplaça la discussió a un altre tema, per analogia o per exageració: si es vol legislar sobre el tabac, digues que això realment va de llibertat, i del govern dient el que pots o no fer, on pots fer-ho, o quan pots fer-ho.
Tot això es fa sistemàticament perquè, de nou, tant és tenir la veritat, la qüestió és que ningú pugui dir quina és la veritat. La confusió constant paralitza, no podem saber què pensar, què és millor per nosaltres. Això explica per què el poder està enamorat de la IA generativa.
La GenAI: res no és real
Si ja és possible negar una evidència que coneixem sobradament per mitjans dialèctics, la possibilitat de crear imatges i videos ultra realistes (a més d'una quantitat industrial d'articles sense haver de posar-se realment a escriure) farà possible, a partir d'ara, enterrar en contingut fals qualsevol argument que es vulgui refutar, o mantenir permanentment sota discussió. A més, es poden fer servir les mateixes eines que generalment han servit per legitimar les opinions científiques: els interessos empresarials i polítics estan inundant els journals acadèmics de documents falsos que, com hem dit abans, costa molt més refutar que publicar.
La IA generativa ha format una bombolla econòmica seu voltant enorme, i els LLM no només són limitats sino que no són rendibles. Tot i això, el poder que confereixen de fer que res canvii, perquè no sabem què està passant, és increïble. Per això els estats li permeten a les tecnològiques qualsevol abús i els pagaran qualsevol entrebanc econòmic. Les xarxes socials ja han permès manipular eleccions i la opinió pública, i aquestes noves tecnologies multipliquen les possibilitats. Molts ciutadans són incapaços d'identificar com a generades per IA coses molt òbvies, i fins i tot els que ens creiem més espabilats caurem de quatre grapes en imatges falses.
Aprendre a llegir i mirar críticament tot el que ens arriba és cada vegada més important. Ens volen confusos i paralitzats.