Minimalisme Digital
No estic ben segur de quina és la meva postura moral vers el minimalisme. Sé que a mi em dona una certa pau despendre'm de coses i tenir menys. També em fa una mica de mal, però és un mal catàrtic. El mal que em fa és per l'evidència física del pas del temps i les portes tancant-se. Això, però, és constant.
La pau que em dona, crec, sorgeix de la sensació de control sobre les meves possessions. Aquí pesa tant la sensació de control en abstracte (important en sí) com la sensació específica de control sobre les meves pertinences, important per algú que va créixer molt flipat amb Fight Club.
També hi ha la qüestió del meu no diagnosticat però bastant probable TDA i del meu constant intent de no estar sol amb els meus pensaments. En general, trobo que tenir menys coses, i tenir menys coses a l'abast, em fa falta i m'ajuda. Em fa sentir bé. Més disciplinat i tot, potser? Difícil de dir.
Si bé el minimalisme, en general, és una recerca més o menys constant d'un entorn i una vida amb menys elements, el minimalisme digital s'allunya una mica d'aquesta idea i es centra més en reprendre el control i la intencionalitat a la vida digital - encara que això dugui a, paradoxalment, dur més trastos a sobre.
Digital minimalism is a philosophy that helps you question what digital communication tools (and behaviors surrounding these tools) add the most value to your life. It is motivated by the belief that intentionally and aggressively clearing away low-value digital noise, and optimizing your use of the tools that really matter, can significantly improve your life. - Cal Newport
Com diu la cita, el minimalisme digital tracta de reduïr el soroll digital i millorar la nostra vida fent servir la tecnologia com una eina. Això és el que estic intentant fer.
I aquest mòbil?
Quan faig servir un smartphone en el dia a dia, l'acabo mirant en ocasions en què no vull mirar-lo. També hi ha qui diu que si que vull mirar-lo, el que passa és que m'agradaria no voler mirar-lo. A més, m'he sorprès un número preocupant de vegades amb el mòbil a la mà i obrint les mateixes tres aplicacions una rera l'altre, intentant trobar un altre cosa interessant, o divertida, o no sé ben bé què. La següent dosi de dopamina. Aquest no sé ben bé què és, per suposat, el més perillós. Aquest és el principal problema dels smartphones, i és un problema intencionat: cada aplicació vol que la facis servir constantment i tot el temps possible. La nostra atenció és l'actual frontera del capitalisme. No és una conclusió nova, i hi ha una barbaritat de recursos a internet parlant de l'economia de l'atenció i oferint maneres de fer un detox digital i coses per l'estil. Tot això no he estat jo el primer que ho ha pensat, com és obvi.
L'altre problema és fins a quin punt s'assumeix que tothom n'ha de fer servir un. Cada vegada sembla menys una opció no tenir-ne, en part per qüestions socials - els nostres amics mantenen el gruix de les seves converses per missatgeria instantània, trobar noves relacions ara significa obrir una app, el que està passant al món ho coneixem a través d'aplicacions social - i en part per qüestions més pràctiques: fa falta l'app del banc per pràcticament qualsevol gestió, les nostres entrades de concerts són al mòbil, molts treballs exigeixen l'ús de certes xarxes. A més, molt poca gent té una càmera que no sigui la del seu mòbil. El nostre mòbil és el nostre despertador, la nostra agenda, la nostra calculadora, el nostre GPS, i on llegim els llibres, i on escoltem música. La nostra dependència vers el smartphone és molt gran - i els fabricants i programadors tenen un interès directe en que sembli que no hi ha alternativa. El subreddit més gran dedicat a aquest deixar estar el smartphone (r/dumbphones) és ple de gent dient "d'acord, puc deixar de fer servir el smartphone, però òbivament no puc deixar de fer servir aquestes apps" per aleshores enumerar una sèrie d'apps que no existien fa quinze anys. Per suposat que es poden deixar de fer servir. En gran part el problema és que tothom les fa servir - entre tots les convertim en imprescindibles. Per això he decidit deixar de fer servir un smartphone.
Val la pena, fins i tot amb els petits problemes associats - efectivament, un smartphone és una eina molt pràctica i deixar de fer-lo servir té un cost. La sensació d'haver recuperat en part el control sobre la meva atenció i el meu temps és molt valuosa. Suposo que també hi ha una petita part de superioritat moral - sóc conscient que, com a català, les victòries morals em resulten addictives com a sucedani de, bé, les victòries.
#EDC
Dur un mòbil sense internet i sense aplicacions vol dir haver de tornar a fer servir aparells dedicats per algunes coses que abans feies amb el mòbil. En ocasions serà una millora, de fet. Les xarxes on parlem amb altres nous usuaris de feature phones (telèfons sense la possibilitat d'instal·lar noves aplicacions) moltes vegades acaben sent una col·lecció de fotografies del que ara duem a sobre per substituir les funcions d'un Android o un iPhone. Aquestes fotografies sovint ajuden a tenir idees sobre quins problemes et trobaràs i quines solucions han trobat els altres que estan en el mateix camí que tu. El que veiem generalment a aquestes instantànies és:
Mòbil
El punt central de l'equació, realment. Hi ha qui intenta reduir artificialment la funcionalitat del seu smartphone - es pot fer, i hi ha a qui li va bé, però jo hi veig diversos problemes. La majoria d'usuaris acaben amb un feature phone de veritat. Els Nokia són molt populars pel factor nostàlgia.
RECOMANACIONS: Que carregui per USB C i tingui connectivitat 4G. No és per l'accés a internet, és per la cobertura. També em sembla molt pràctic, encara que menys imprescindible, que sigui resistent a l'aigua i la pols (si diu IP67 o IP68 a les especificacions vol dir que ho és) i que tingui una pantalla IPS (és una tecnologia que es tradueix en bons angles de visió i millor imatge). Això últim de tant en quant costa de trobar a les especificacions. Els que jo ara em compraria són el Hammer 6 LTE, el myPhone Harmony LTE, o el Nokia 3210 de 2024.
Càmera
Tècnicament el meu mòbil té una càmera. És absolutament terrible, però. Tots feature phones tenen el mateix problema, de moment. Per això la majoria d'usuaris escullen dur una càmera compacta. Hi ha un munt d'opcions - les Canon Ixus són molt populars o, si tens més diners, les Sony RX100.
RECOMANACIONS: La RX100, en la versió més nova que et permeti el teu pressupost. És prou bona com per a que no trobis a faltar la càmera del teu mòbil.
Reproductors de música
Tècnicament el meu mòbil té un reproductor de música, de nou. No tots els feature phones el tenen, i acostumen a ser incòmodes de fer servir, o limitats. Dur un reproductor dedicat és una opció popular - i un dels punts de fricció per molts usuaris, que no estan acostumats a haver de manejar arxius i han fet servir Spotify molt de temps. Hi ha de tot: des d'usuaris que compren iPods antics i els arreglen a gent que es decideix per tornar a fer servir Discmans o Walkmans. Hi ha excel·lents reproductors de música avui dia, però, còmodes de fer servir i que carreguen per USB C, amb moltíssima capacitat. Jo faig servir un Fiio X5 (una mica antic), però el de moda sembla ser el Fiio Snowsky Nano, ara: petitó i molt cuqui.
RECOMANACIONS: El que sigui, però que carregui per USB C i tingui molta bateria. També et facilitarà la vida que pugui reproduir múltiples formats d'audio - o, com a mínim, FLAC.
Prendre notes
Una cosa que si que trobareu a faltar és el calendari i el bloc de notes del vostre Smartphone. Acostumen a tenir-ne un, però també acostuma a ser terrible.
RECOMANACIONS: Un bloc de notes en paper. Aquí si que no hi ha molt més.
Llibres
A mi em costa una barbaritat llegir, però hi ha molta gent que duu llibres, en dos variants: un lector de llibres electrònics (el Kindle és el més popular, però n'hi ha moltíssims) o un llibre físic. Jo crec que el llibre físic encaixa més amb el tema filosòfic del que estem intentant fer i dóna una mica més de superioritat moral, però els lectors electrònics són molt pràctics.
RECOMANACIONS: Llibres d'economia sobre desigualtat. Gary Stevenson, Ha-Joon Chang, Thomas Piketty, o un que no sé si heu sentit anomenar que es diu Karl Marx.
Videojocs
Mai vaig considerar que els jocs per mòbil fossin gaire satisfactoris, amb algunes excepcions notables. Hi ha moltíssimes consoles dissenyades per jugar jocs retro que poden córrer fins a la PS2, i que haurien de ser suficients per entretenir-se fins a la mort.
RECOMANACIONS: La Retroid 5 sembla la millor. Si voleu una cosa més retro, una 3DS, o una PSP, o una Game Boy Advance, o una Game Boy Pocket.
Conclusions
Desfeu-vos del vostre smartphone. Fins i tot si perdeu el temps amb els videojocs, sentireu que com a mínim heu decidit fer-ho. El que han fet Google i Apple és molt fotut.
Podeu substituir tota la funcionalitat del vostre smartphone amb altres aparells. Sempre hi haurà algunes friccions, i sempre hi haurà qui no entengui la vostra decisió o ho vegi directament estúpid. No us hauria d'importar gens. De nou, i com he dit abans, hi ha grans empreses que saben perfectament el que estan fent amb la vostra atenció, com us estan fregint el cervell, i estan activament intentant fer el smartphone imprescindible. Sigueu un pal a la roda.