Cloze

Fer anglès a infantil

Duc un parell d'anys fent anglès a infantil i estic pensant sobre si val la pena fer anglès a infantil, i com val la pena fer-ho. La necessitat de començar aviat a ensenyar anglès sembla, hores d’ara, una obvietat: és estrany sentir cap opinió contrària a l’introducció d’una llengua estrangera com més aviat millor. Aquest consens social és arriscat, però. Sempre és bo agafar perspectiva i repensar els punts de partida, i aquests aparents dogmes dificulten qüestionar estratègies i plantejaments. Per tant, comencem amb la pregunta més elemental: val la pena que els nens d’infantil facin anglès?

Estudis realitzats per la Catedràtica Lingüística Aplicada i Lingüística Anglesa Carmen Muñoz, de l’Universitat de Barcelona, i que vaig tenir oportunitat de conèixer durant la meva carrera de Filologia Anglesa, arribaven a la conclusió de que en moltes ocasions adelantar l’introducció de l’anglès no duia una millora en la comprensió i producció de l’idioma al finalitzar els estudis: els alumnes que havien començat a estudiar l’anglès a la secundària tenien el mateix nivell que els que havien començat a la primària. Significa això que estem perdent el temps a l’escola? En absolut. El que significa és que no es pot fer de qualsevol manera, i s'ha de fer amb prou regularitat. Per entendre per què, cal introduïr dos conceptes.

Aprenentatge: és l'esforç conscient per millorar el nostre domini d'un codi mitjançant l'estudi. Té l'avantatge de poder estructurar el coneixement de manera planificada, i per algunes persones, edats, contextes, o finalitats és un pas necessari. A més, fins i tot en les llengües que adquirim com a nadius podem notar una diferència clara entre parlants que han realitzat un aprenentatge de la llengua i persones que només l'han adquirit.

Adquisició: és la millora en les habilitats lingüístiques en un codi determinat que es realitza d'una manera no necessàriament conscient -- la millora és el resultat de l'exposició, i sovint mentre es fa un altre activitat. La llengua, per tant, es converteix en una eina, a més d'un objectiu. Té molts avantatges: facilita l'ús més immediat de la llengua, fins i tot si és d'una manera fragmentada, condueix a un ús més habitual d'expressions naturals i és un procés generalment més accelerat. Té una contrapartida molt clara, però: requereix una exposició regular i àmplia per a que faci efecte.

La capacitat per l'aprenentatge conscient d'una llengua millora a l'hora que la capacitat per l'adquisició es va perdent. Això no vol dir que l'exposició natural a un idioma no serveixi per res quan som adults, com poder constatar quan veiem que persones adultes nouvingudes aprenen a entendre català si senzillament prou persones li parlen en català. Si que vol dir, però, que els mètodes preferents per a l'ensenyament de l'anglès s'han d'adaptar a l'edat dels alumnes. I aquí trobem una de les dues conclusions de l'estudi: fa falta que l'ensenyament de l'anglès a l'educació infantil sigui en un format adequat, treballant més l'adquisició que l'aprenentatge i exposant els alumnes a suficients hores d'input en anglès.

Els alumnes d'educació infantil, i els de primer cicle de primària, es troben en una situació privilegiada per l'adquisició: el cervell dels nens de 0 a 6 anys posseeix una plasticitat neurològica excepcional que els permet discriminar i assimilar una gran varietat de sons diferents. Aquesta capacitat possibilita l'adquisició natural de múltiples llengües amb una facilitat que disminuirà progressivament després de la pubertat. A més, fa més probable que els alumnes incorporin els sons de l'anglès amb èxit: la tendència natural a adaptar les paraules que aprenem en idiomes estrangers a la fonologia i la fonotàctica del nostre idioma (aquell dir beat i bit de la mateixa manera, o dir espeed en comptes de speed) és menys present en els nens i nenes d'infantil, i és clau aprofitar aquesta oportunitat. Introduïm això a través d'exercicis de discriminació i consciència fonològica, a més de, senzillament, a través de les hores d'interacció amb els infants en l'idioma.

A l'educació infantil, com hem mencionat, l'exposició a l'anglès no només construeix coneixement lingüístic, sinó que també modela circuits cerebrals crítics per a la pronúncia i la comprensió auditiva. A més, rebre prou exposició a edats primerenques és útil per un altre aspecte tant o més important: construir una actitud positiva cap a la llengua i sentir-la part de les pròpies capacitats. No només estaran acostumats a rebre instruccions, contingut, i jocs en anglès sinó que estaran acostumats a fer-lo servir ells mateixos. El contrast amb alumnes que no hi estan familiaritzats és absolutament clau: Els nens exposats aviat a l'anglès desenvolupen una actitud positiva cap a la llengua, evitant les barreres psicològiques com la por a l'error. Això facilita la participació activa en entorns bilingües.

L'exposició a l'anglès en la primera infància, per tant, no és només una eina acadèmica; és un possibilitador social i cultural. Una de les majors dificultats amb que es troben els adolescents i adults que s'enfronten amb l'aprenentatge de l'anglès és la sensació de derrota: senten que l'anglès no és per ells i que ja ho han intentat massa vegades. Donant als infants un impuls sòlid a la primera etapa dels seus estudis farem que es sentin segurs de si mateixos, i saber pronunciar l'anglès bé reforçarà encara més la seva autoestima lingüistica. Val la pena, per tant, fer el que ja estem fent - i seguir ampliant i millorant la nostra tasca.