Per a tu, que ets jove
La gràcia del influencers masculins, les raons per les que funcionen, és que parlen de desitjos i preocupacions que tots els homes tenim, especialment de joves; tenen coses que volem tenir, i per tant semblen saber del què parlen; ofereixen solucions i control sobre la nostra existència, és a dir, acció en comptes de reflexió; i encerten molt en simultàniament dir-nos que no valem res i dir-nos que podem ser especials, perquè això és molt efectiu per manipular. No funciona (generalment) en homes més grans perquè tenim menys inseguretats, podem veure que no saben de què parlen realment, i perquè no som, de totes maneres, el seu objectiu. No sé si hi ha un equivalent per homes de 40 anys. Crec que seria directament adoctrinament feixista. Els influencers masculins acostumen a ser-ho també, val a dir. El conducte de mascle alfa a feixista està perfectament engreixat. Un altre grup d'homes en què aquests discursos no funcionen és el dels homes atractius o amb confiança (redundant, ho sé). Si estàs mirant aquests vídeos buscant receptes és perquè et fa falta.
Hi ha una sèrie de temes que acostumen a visitar-se repetidament a tota la homesfera (manosphere en anglès). Han de repetir-se sovint, de fet, no perquè siguin temes importants (de vegades ho son) sinó perquè han de mantenir l'interès del seu públic centrat en allò pel que estan venent la recepta. Imagineu que esteu rentant el cervell a un noi dient-li que no serveix per res i que ha de posar-se fort perquè si no les noies no li faràn cas i el noi descobreix que sap tocar bé la bateria. Se t'enfonsa el discurs. Un punt central del influencers de masculinitat és, precisament, que són gent molt poc interessant, perquè no tenen més interès que una automillora masturbatòria.
Dones i Homes Homes
Les dones són el punt central del discurs, però d'una manera estranyíssima. Un home que no atregui dones no té cap valor, però simultàniament les dones no tenen cap valor més enllà del físic, de manera que costa veure la lògica interna. Un missatge constant és que les dones no saben el que volen (i que per tant se les ha de guiar o enganyar), però també que volen coses molt concretes: homes masculins. Homes homes, vaja. Què vol dir masculí? Tant de bo ho sabés, però la homesfera, encara que mou la porteria de lloc bastant sovint, acostuma adestacar alguns temes en concret: diners, actitud dominant o agressiva, força física, i disciplina. Estic segur que us podeu fer una idea de tot plegat. Crec que aquí, en la concepció de la masculinitat, és on podem fer una feina molt efectiva per rebatre els discursos de la manosfera. Hem de plantejar una masculinitat forta, però positiva: els nois necessiten rols masculins sans però que puguin admirar. Semblarà una bajanada, però és una cosa que tinc sovint en ment quan sóc a l'escola.
Matrix i els diners
Un altre tema recorrent entre el influencers masculins és que s'ha d'escapar de Matrix. Amb Matrix semblen referir-se (de nou, el discurs no és molt consistent) a, essencialment, dues coses: l'ordenació de la societat i el treball assalariat. Volen revelar al comú dels mortals el coneixement al que ells han arribat després de l'èxit: les el·lits ens volen obedients perquè tenen muntat un sistema en que nosaltres hem de treballar obedientment per pagar-los els luxes. Si acceptem convertir-nos en part d'aquest sistema som uns fracassats. Hem de prendre la pastilla vermella i veure el món desde fora. Tot això està salpebrat amb petites o grans dosis de racisme, antisemitisme i misogínia, però la idea bàsica és ben bé aquesta: la societat està organitzada per beneficiar una minoria i hem d'escapar d'aquest sistema. Només puc dir una cosa al respecte:
No shit, Sherlock.
Aquesta gent està parlant del funcionament més elemental del capitalisme i decora el discurs amb petites dosis de teoria conspiranoica. La seva solució, perquè són males persones, no és fer un sistema més just sinó fer el possible per ser ells els que s'aprofitin del treball d'altres. Ser un malparit està bé si ets tu el malparit. Segurament no saben qui són en Ronald Reagan i la Margaret Thatcher, però beuen del discurs neoliberal. No han inventat res nou. Tampoc és nou com estan aconseguint que gent de classe treballadora s'alinei amb els interessos del capital: si la Thatcher ho va fer amb les hipoteques, ara es fa amb el Trading a petita escala: joves amb 800 euros a la borsa regurgitant el discurs d'en Musk.
El més important, però, és adonar-se que el discurs de la manosfera i la seva lògica última queden explicats pel que diu, molt sincerament i amb tota claredat, en Harrison Sullivan (HStikkitokky) al documental "Inside the Manosphere" d'en Louis Theroux: Fa el que faci falta per tenir gent veient-lo, i si no fes això no tindria tanta gent veient-lo, així que fa això. El seu discurs anirà canviant perquè no és més que una adaptació constant al que creu que funciona. En la meva visió personal, crec que el que diu, com ho diu, i la vida que mostra funcionen perquè formen part d'una fantasia que els homes, en el fons, i com dic al principi, tenim just sota la nostra capa de consciència social i respecte bàsic pels demés. Aquesta fantasia és especialment present quan som molt joves: volem viure vicàriament aquesta vida, tenir aquestes dones, conduir aquests cotxes, estar així de forts. I en HS li diu als joves que poden fer-ho, i que només han de pensar-ho molt fort. Aquest discurs enganxa. És, com he mencionat, un discurs que frega el feixisme, però és perquè el feixisme té el mateix target.
En resum
No ens podem prendre molt seriosament ni analitzar molt detingudament el discurs d'aquests influencers perquè ells mateixos no ho fan. El que diuen no aguanta ni una discussió mig seriosa ni, de fet, la vida real del 99% dels que veuen els seus videos. El risc real, per mi, és que hi ha una sèrie de joves ara mateix a les nostres escoles amb idees que no quadren amb la realitat perquè les han tretes d'una fantasia pornogràfica de poder. Ells s'enduran una bofetada de realitat, però pel camí els hem d'aguantar - i de vegades seran perillosos. No cedim, però expliquem-los que el que han après no serveix a la vida real.